Aràbia Saudita

Article in other languages:


(Bandera)	(Escut)

Lema nacional: No hi ha cap Déu tret d'Al·là, i Mahoma n'és el profeta

Idiomes oficials

Àrab

Capital

Al-Riyad
24° 42′ 42″ N, 46° 43′ 27″ E / 24.71167, 46.72417(i) 24° 42′ 42″ N, 46° 43′ 27″ E / 24.71167, 46.72417

Ciutat més gran Al-Riyad

Govern

Rei
Príncep Hereu

Monarquia absoluta
Abdullah bin Abdul Aziz Al Saud
Sultan bin Abdul Aziz Al Saud

Superfície
- Total
- Aigua (%) 1.960.582 km² (14è)
Despreciable

Població
- Estimació 2005
- Cens —
- Densitat 26.417.599 (43è)
—
13,47 hab/km² (-)

Moneda Riyal saudita (SAR)

Fus horari
- Estiu (DST) (UTC+3)
(UTC)

Unificació 23 de setembre de 1932

Himne nacional

Asch al-Malik

Domini internet

.sa

Codi telefònic +966

Gentilici saudita (masculí i femení)

L'Aràbia Saudita (en àrab العربية السعودية, al-ʿArabiyya as-Saʿūdiyya) és un regne del sud-oest d'Àsia que ocupa la major part de la península d'Aràbia i limita amb Jordània, l'Iraq i Kuwait al nord, amb el golf Pèrsic, Qatar i els Emirats Àrabs Units a l'est, amb Oman al sud-est, amb el Iemen al sud i amb la mar Roja a l'oest. La capital és Al-Riyad. També passa del milió d'habitants Gidda o Jiddah, i hi trobem les poblacions de la Meca i Medina, ciutats santes de l'islam.

Geografia física

Mapa de l'Aràbia Saudita (en anglès)

Relleu i geologia

El país ocupa el 80% de la Península d'Aràbia. Gran part de les fronteres amb els Emirats Àrabs Units, Oman i Iemen no estan ben definides, raó per la qual no es coneix la superfície exacta del país, que s'estima entorn dels 2.240.000 quilòmetres quadrats.

La regió sud-occidental presenta muntanyes amb alçades de fins a 3.000 metres, alhora que és la regió més verda i temperada del país. La capital, Al-Riyad, té una temperatura mitjana que oscil·la dels 42 °C al juliol fins als 14 °C al gener. En canvi, al port de Gidda, situat a la costa occidental, oscil·la entre els 31 °C del juliol i els 23 °C del gener.

Les principals ciutats del país són Al-Riyad (la capital), Dammam, Gidda, la Meca i Medina.

Les ciutats de la Meca i Medina destaquen per l'important significat religiós que tenen per als musulmans. La Meca guarda la Kaaba, on l'islam afirma que Abraham donà inici a les religions monoteistes. A Medina es troba la mesquita de Mahoma. L'entrada i estança de ciutadans no musulmans en aquestes ciutats està completament prohibida.

El port de Gidda és un important centre a la costa del mar Roig, i és la porta d'entrada per als peregrins musulmans provinents de l'Àfrica.

A Dammam, per la seva banda, es troba el principal centre d'explotació dels jaciments petrolífers del país.

Clima

El clima és sec i càlid. La meitat del país està deshabitada, en ser un desert de temperatures extremes amb petits oasis. La vegetació és escassa a la major part del país, i queda limitada a certes herbes i arbusts. La fauna la componen principalment gats salvatges, micos babuïns, llops i hienes. La costa del Mar Roig presenta una rica fauna marina, especialment a les zones coral·lines. La costa s'estén al llarg de 2.640 quilòmetres.

Política i govern

Estructura de govern

Abdullah ibn Abdulaziz al-Saud, rei de l'Aràbia Saudita

Article principal: Política de l'Aràbia Saudita

La institució central de govern de l'Aràbia Saudita és la monarquia saudita. La Llei Bàsica de Govern, adoptada el 1992 declara que l'Aràbia Saudita és una monarquia governada pels fills i néts del primer rei, Abd al-Aziz ibn Saüd. També afirma que l'Alcorà és la Constitució del país, que es regeix en base a la Sharia (llei islàmica). D'acord amb l'Índex de Democràcia de The Economist, el govern de l'Aràbia Saudita és el setè règim més autoritari d'entre els 167 països avaluats.

No es reconeixen els partits polítics o les eleccions nacionals, a excepció de les eleccions locals que es van celebrar l'any 2005, quan la participació estava reservada per als ciutadans barons. ^[1] Els poders del rei són teòricament limitats dins dels límits de la llei islàmica i d'altres tradicions saudites. També ha de mantenir un consens entre la família reial saudita, els líders religiosos (Ulemes), i altres elements importants en la societat saudita. El govern saudita exté l'Islam mitjançant el finançament de la construcció de mesquites i escoles de l'Alcorà a tot el món. Els principals membres de la família reial trien el rei entre ells mateixos, amb l'aprovació posterior dels ulemes.

Els Reis saudites han vingut desenvolupant un govern central. Des de 1953, el Consell de Ministres, nomenat pel rei, l'ha assessorat en la formulació de la política general i dirigeix les activitats de la creixent burocràcia. Aquest consell està compost per un Primer Ministre, el Primer Ministre i vint ministres.

La legislació prové de les resolució del Consell de Ministres, ratificat per Reial Decret, i ha de ser compatible amb la Sharia. Els 150 membres de l'Assemblea Consultiva, nomenats pel Rei, han limitat els poders legislatius. Justícia s'administra d'acord amb la Sharia mitjançant un sistema de tribunals religiosos; els jutges són nomenats pel rei amb la recomanació del Consell Judicial Suprem, compost per dotze juristes d'alt nivell. La Independència del poder judicial està protegida per llei. El rei actua com el més alt tribunal d'apel·lació i té la facultat d'indult. L'accés als alts funcionaris (en general en un Majlis; una audiència pública) i el dret de petició estan ben establerts per les tradicions.

Afers exteriors

L'Aràbia Saudita és un dels majors contribuents de l'Ajuda al desenvolupament, tant en termes de volum de l'ajuda com en la proporció de volum de l'ajuda respecte al PIB.^[2]^[3]

Gran part de l'ajuda de l'Aràbia Saudita s'ha dirigit cap als països islàmics més pobres o les comunitats islàmiques en països no islàmics. Aquesta ajuda ha contribuït a l'expansió de l'Islam en la forma que es troba a l'Aràbia Saudita, en lloc d'impulsar les tradicions dels grups ètnics de recepció. L'efecte ha estat l'erosió de les cultures regionals islàmiques a través de la normalització. Exemples de l'efecte "normalitzador" de l'ajuda de l'Aràbia es poden veure entre els Minangkabau i Aceh a Indonèsia, així com entre la gent de les Maldives.^[4]^[5]^[6]^[7]

El 18 de desembre de 2008, la Fundació William J. Clinton va emetre una llista de tots els contribuïdors. I hi era inclosa el regne de l'Aràbia Saudita, que va donar entre 10 i 25 milions de dòlars^[8]

Divisió administrativa

L'Aràbia Saudita està dividida en 13 províncies (en àrab منطقة, o 'mintaqa', plural manateq)

Economia

Autopista Dhahran-Al Khobar.

Aràbia Saudita té una economia basada principalment en el petroli i el govern manté un fort control sobre les principals activitats econòmiques del país. Les reserves del petroli a l'any 2003 arribaven a xifres de 260 mil milions de barrils, és a dir el 24% de les reserves mundials. És el primer exportador de petroli i el líder en el cartell de l'OPEP. El sector petrolier representa el 75% dels ingressos pressupostaris pel país, el 40% del seu PNB i el 90% dels seus ingressos per exportacions. Degut al petroli, part de la costa i de la terra estan seriosament contaminades.

Aproximadament el 40$ del PNB prové del sector privat. L'Aràbia Saudita portà a terme un paper preponderant en els esforços de l'OPEP el 1999 per a augmentar els preus del petroli, reduint la seva producció. L'any 2005, i arran de l'increment de la demanda del petroli els ingressos per aquest concepte augmentaren substancialment estimant-se en un superàvit pressupostari de més de 28 mil milions de dòlars estatunidencs.

Rànquings internacionals

Organització	Enquesta	Rànquing
Heritage Foundation/The Wall Street Journal	Índex de Llibertat Econòmica	62 de 157
The Economist	Worldwide Quality-of-life Index, 2005	72 de 111
The Economist	Índex de Democràcia	159 de 167
Reporters Sense Fronteres	Índex de llibertat de premsa mundial	161 de 167
Transparència International	Índex de Percepció de Corrupció	70 de 163
Programa de les Nacions Unides per al Desenvolupament	Índex de desenvolupament humà	61 de 177
A. T. Kearney/Revista Foreign Policy	Globalization Index 2005	45 de 62
Fund for Peace	Índex d'Estats Fallits	84 de 177

Geografia humana i societat

Demografia

Article principal: Demografia de l'Aràbia Saudita

Cases als turons de Dhahran

La població de l'Aràbia Saudita el 2007 s'estima en 27,6 milions, incloïent-hi al voltant de 5,5 milions d'estrangers residents. Fins els anys setanta, la majoria d ela població era nòmada o semi-nomàda; degut al ràpid creixement econòmic i urbà, més del 95% de la població ara ja s'ha establert. La taxa de natalitat és de 29,10 naixements per cada 1.000 persones, i la taxa de mortalitat és només de 2,55 morts per 1.000 persones. Algunes ciutats i oasis tenen densitats de més de 1.000 persones per kilòmetre quadrat.

Majors ciutats^[9]
Posició	Ciutat	Població
1ª	Riad	7.087.152
2ª	Jiddah	4.201.481
3ª	La Meca	1.894.168
4ª	Medina	1.718.889
5ª	Dammam	944.321
6ª	Taïf	821.273

Evolució demogràfica:

Any 1900: 1,5 milions
Any 1910: 1,8 milions
Any 1920: 2 milions
Any 1930: 2,4 milions
Any 1940: 2,8 milions
Any 1950: 3,9 milions
Any 1960: 4,8 milions
Any 1970: 6,2 milions
Any 1980: 9,4 milions
Any 1990: 14,1 milions
Any 2000: 22 milions

Etnografia

La majoria dels saudites són, ètnicament parlant, àrabs. Alguns són d'origen ètnic mixte i descendeixen de turcs, iranians, indonesis, índis, africans, entre altres; la majoria va immigrar com a pelegrins i resideixen a la regió d'Hijaz al costat de la costa del mar Roig. Molts àrabs de països veins són treballadors del regne. Hi ha un nombre significatiu d'expatriats asiàtics, majoritàriament de la Índia, Pakistan, Bangladesh, Indonèsia i Filipines. Hi ha menys de 100.000 occidentals al país.

Llengües

Religió

Masjid al-Haram, La Meca.

Masjid al-Nabawi, Medina.

A l'Aràbia Saudita hi trobem els dos llocs més sagrats de l'Islam, concretament a les ciutats de la Meca i de Medina. Cinc vegades al dia, els musulmans són cridatas des dels minarets de les mesquites a resar. El cap de setmana el constitueix el dijous i el divendres. La religió musulmana (monoteïsta) afirma tenir les mateixes arrels que el judaisme i el cristianisme; no obstant això, la pràctica del cristianisme, la presència d'esglésies i la tinença de materials religiosos cristians està totalment prohibida. Ni als cristians ni tampoc als jueus els està permès entrar al país, però en canvi si que els està permès als jueus ètnics, amb la condició prèvia que siguin musulmans practicants i parlin àrab (tot i la seva ètnia jueva). L'Alcorà és la constitució de l'Aràbia Saudita i la Sharia (Llei islàmica) és la base del seu sistema legat i cap altra religió no pot practicar-se al país.

L'islam prohibeix el consum de porc i d'alcohol i aquesta llei s'aplica estrictament a tot el país.

Existeix una institució al país coneguda com a "Mutawa" o policia religiosa, també coneguda com la Policia per a la Promoció de la Virtud i Prevenció del Vici. Té 3.500 oficiales i milers de volutaris, i la seva feina consisteix en fer cumplir la llei islàmica. Tenen el poder d'arrestar a qualsevol home i dona que es trobin reunits públicament sense que siguin família i també tenen el poder de prohibir i incautar productes, com podríen ser jocs, cd's de música occidental, pel·lícules i altres productes que no es consideren compatibles amb les lleis de la sharia.

L'11 de març de 2002, els "Hai'ah" va evitar que noies col·legials s'escapessin d'una escola en flames a la Meca degut a que no portaven el mmocador posat al cap i l'"abaya" (capa negra). Quinze noies van morir i 50 van resultar ferides en aquest incident. La crítica a aquest acte es va extendre per tot el món i els Mutawas van ser condemnats pels jutges religiosos per aquesta acció.

Durant el mes de dejuni del Ramadà, tant musulmans com altres religions residents al país han de seguir el dejuni preescrit per les lleis religioses de la sharia. Fumar, menjar o beure en públic durant aquest mes està penat amb presó per als saudites, o amb l'expulsió immediata del país per part dels estrangers.

Diversos mil·lions de fidels musulmans acudeixen cada any en peregrinació o Hajj a la Meca i als llocs sants de l'islam circumdants, que es realitza en unes dates específiques del calendari musulmà; o bé el peregrinatge menor o umrah que es pot dur a terme en qualsevol moment de l'any.

La demografia religiosa exacta del país és difícil de calcular, ja que el govern informa que el 100% dels ciutadants són musulmans.

Cultura i oci

Cultura popular

La cultura d'Aràbia Saudita es desenvolupa principalment al voltant de la religió islàmica. Un dels rituals folklòrics més notables és l'ardha que és la dansa tradicional del país. La dansa de les espases està basada en una tradició beduïna; els tambors marquen el ritme i un poeta declama versos mentre que els homes portant espases dansen espatlla amb espatlla. La música folklòrica anomenada Al-sihba d'Hijaz té el seu origen a l'Andalusia de l'època àrab. A la Meca, Medina i Jeddah, la dansa incorpora un instrument anomenat al-mizmar que és molt semblant a l'oboè occidental.

Gastronomia

El pa àrab sense llevat, anomenat "khobz" es pren gairebé en tots els àpats. Altres aliments són el xai, el pollastre, el falafel (boles de cigrons fregits), el shwarma (xai a tires) i el "fuul" (una pasta formada per fabes, all i llimona). Els cafès són nombrosos, si bé paulatinament s'estan veient desplaçats per llocs de menjar ràpid. El tè àrab és també una tradició important, i es pren en reunions formals o familiars. El tè es pren sense llet i se li afegeixen herbes de diferents sabors.

Vestir

Els vestis àrabs són molt simbòlits, representant la relació de l'home amb la terra, el passat i l'Islam. Els vestits solts i ondulants reflexen la practicalitat de la via en un país on predomina el desert. Tradicionalment els homes utilitzen uns vestits de cotó o de llana que els cobreix fins als turmells (conegut com "thawb") i una "ghutra" (un mocador quadrat de cotó que es posa al cap i es manté amb cordons de diferents estils). Per als estranys dies de fred, els homes utilitzen una capa de pell de camell denominada "bisht". Els vestits de les dones freqüentment estan decorats amb motius tribals, monedes i fil metàl·lic. Si surten de casa, les dones han d'usar una capa llarga i negra ("abaya") i un vel ("niqab"). La llei islàmica no s'aplica als estrangers però es recomana la modèstia i propietat en la forma de vestir.

Les belles arts

Teatre

Els teatres públics i els cinemes estan prohibits, car la tradició wahhabita considera a aquestes institucions incompatibles amb la religió. Tanmateix, disposen d'un teatre IMAX,^[10] i existeixen espais privats com el de Dhahran i Ras Tanura, encara que es més comú trobar espais per a música local, arts, i produccions de teatre més que per a la reproducció de pel·lícules. Els DVDs, fins i tot de pel·lícules americanes i britàniques, són legals i són fàcilment disponibles. Anualment se celebra el Jenadriyah que constitueix una festival folklòric.

Esports

Article principal: Esport a l'Aràbia Saudita

A l'Aràbia Saudita hi ha diversos esports famosos; el més popular de tots és el futbol, però apart d'aquest, el bàsquet, el tennis taula i el voleibol són força populars.

Futbol

Article principal: Selecció de futbol de l'Aràbia Saudita

L'any 1992 es va crear al país la Copa del Rei Fahd, actualment, Copa Confederacions. En ella, els campions dels tornejos de futbols de cada federació, els amfitrions (Aràbia Saudita) i el campió del món s'enfronten en dos grups de quatre equips cadascún, més dos semifinals i una final. Aquesta copa, s'ha celebrat en dues ocasions (1992 i 1995), com a Copa del Rei Fahd, i després, ja com a Copa Confederacions, el 1997, també a l'Aràbia Saudita.

El futbol és sens dubte, l'esport que més premis ha donat al país, amb tres Copes de Nacions del Golf i tres Copes d'Àsia.

Jocs Olímpics

L'Àrabia Saudita als Jocs Olímpics està representada pel Comité Olímpic de l'Aràbia Saudita. El país a participat als Jocs des dels del 1972 a Múnic. Per llei, les dones saudites no poden participar als jocs^[11], però el COI està intentant que el Comité Olímpic Saudita accepti enviar dones als jocs del 2012.^[12]

Les medalles aconseguides pels saudites fins el moment són:

Event				Total
Sidney 2000	0	1	1	2
Total	0	1	1	2

Història

L'estat saudita nasqué a la península Aràbiga pels volts de 1750. Un governador local, Muhammad ibn Saud, uní forces amb un reformador islàmic, Muhammad ibn Abd al-Wahhab, creador de la secta religiosa del wahhabisme, per a crear una nova entitat política. Durant els cent cinquanta anys posteriors, els governadors saudites combatrien amb Egipte, l'Imperi Otomà, i altres famílies àrabs, per al control de la península. L'estat modern saudita va ser fundat per l'últim rei Abdelaziz bin Saud (o Bin Saud).

El 1902, Abdelaziz bin Saud aconseguí el control sobre Al-Riyad, la capital ancestral de la dinastia Al-Saud, de la família rival Al-Rashid; també aconseguí els territoris d'Al-Ahsa, Al-Qatif, la resta de Nejd, i Hijaz entre 1913 i 1926.

Per a la història entre 1912 i 1930 vegeu: Al-Ikhwan

Des del començament dels anys 1920, Aràbia Saudita va disputar amb els seus països veïns seus límits fronterers definitius, ultimant les seves fronteres amb Iraq, Jordània i Kuwait. En els límits amb l'Iraq i Kuwait es van crear dues zones neutrals, una amb l'Iraq, i l'altra amb Kuwait. El 1934, els límits amb Iemen estaven gairebé finalitzats.

El 1965, Aràbia Saudita va cedir algunes de les seves àrees a Jordània, i Jordània al seu torn va cedir algunes de les seves a l'Aràbia Saudita. El 1971, la zona neutral entre Aràbia Saudita i Kuwait es va dividir entre aquests dos països. Així mateix, Aràbia Saudita i l'Iraq van decidir el 1981 dividir la zona neutral entre ells. Aquesta zona va ser dividida en 1983.

Les fronteres de l'Aràbia Saudita amb els Emirats Àrabs Units i Oman encara no són definitives, i la frontera amb Qatar va ser finalitzada el 2001.

El 8 de gener de 1926, Abdelaziz bin Saud es convertí en el rei de Hijaz; el 29 de gener de 1927 prengué el títol de rei de Nejd (anteriorment havia tingut el de sultà). Mitjançant el tractat de Jedda, firmat el 20 de maig de 1927, el Regne Unit reconegué la independència del regne d'Abdelaziz (llavors coneguda com el regne d'Hijaz i Nejd). El 1932, aquestes regions van ser unificades com al Regne d'Aràbia Saudita.

El descobriment del petroli el març de 1938 va transformar econòmicament el país i li ha donat al regne gran legitimitat amb el pas dels anys; gràcies a aquests jaciments s'ha convertit en el principal productor mundial de petroli. El rei Faisal va ser assassinat pel seu cosí el 25 de març de 1975 i el succeí en tron Khalid. Avui dia, Aràbia Saudita viu una intensa relació econòmica amb moltes de les nacions occidentals al tenir el control del petroli de la regió.

Període del rei Fahd

El rei Khàlid va morir el 1982. Després de la seva mort, Fahd va esdevenir el nou rei i també en el primer ministre de l'Aràbia Saudita. El seu germanastre el príncep Abdul.là es va convertir en el príncep hereu.

Els ingressos de l'Aràbia Saudita van disminuir durant el període de regnat del rei Fahd, com a resultat de la baixada del preu del petroli. El govern del rei Fahd va adoptar una política econòmica que va ajudar el país a subsistir amb uns ingressos menors.

El rei Fahd va ajudar a l'Iraq durant la guerra Iran-Iraq, i va discutir amb aquests dos països sobre la fi de la guerra. Ambdós països van finalitzar la guerra a l'agost de 1988. El rei també va ajudar a fer del Consell de Cooperació del Golf (GCC) una organització més forta. El GCC és una organització de sis països del Golf Pèrsic el propòsit és millorar el desenvolupament i la cooperació entre els països membres.

Vegeu també: Nadj i Zona neutral Kuwait-Aràbia Saudita

Referències

↑ Error en el títol o la url.BBC News. «» (en anglès), octubre 2004. [Consulta: 25 juny 2008].
↑ «Saudi Aid to the Developing World» (en anglès).
↑ «Arab Aid» (en anglès).
↑ Ricklefs, M.C. A history of modern Indonesia since c.1200. Stanford. 2001 Stanford University Press.
↑ Abdullah, Taufik. Adat and Islam: An Examination of Conflict in Minangkabau. 1966.
↑ Indonesia's Population: Ethnicity and Religion in a Changing Political Landscape. 2003. Institute of Southeast Asian Studies.
↑ Xavier Romero-Frias, The Maldive Islanders, A Study of the Popular Culture of an Ancient Ocean Kingdom. 1999, ISBN 847254801 5
↑ «Contributor Information to the William J. Clinton Foundation» (en anglès).
↑ Font: Central Department of Statistics, Kingdom of Saudi Arabia«Principals ciutats» (en anglès). [Consulta: 15 setembre 2004]..
↑ IMAX Arabic
↑ Error en el títol o la url.«».
↑ Error en el títol o la url.BBC. «» (en anglès).

Bibliografia

Jones, John Paul. If Olaya Street Could Talk: Saudi Arabia- The Heartland of Oil and Islam (en anglès). The Taza Press, 2007. ISBN 0-9790436-0-3.
Lippman, Thomas W.. Inside the Mirage: America's Fragile Partnership with Saudi Arabia (en anglès). Westview, 2004. ISBN 0-8133-4052-7.
Mackey, Sandra. The Saudis: Inside the Desert Kingdom (en anglès). Houghton Mifflin, 1987. ISBN 0-395-41165-3.
Simmons, Matthew R.. Twilight in the Desert The Coming Saudi Oil Shock and the World Economy (en anglès). John Wiley & Sons, 2005. ISBN 0-471-73876-X.
Ménoret, Pascal. The Saudi Enigma: A History (en anglès). Zed Books, 2005. ISBN 1-84277-605-3.
Al-Rasheed, Madawi. A History of Saudi Arabia (en anglès). Cambridge University Press, 2002. ISBN 0-521-64335-X.
Lacey, Robert. THE KINGDOM: Arabia & The House of Sa'ud (en anglès). Harcourt Brace Jovanovich, Inc. o Avon Books, 1981 (Library of Congress 81-83741). ISBN 0-380-61762-5.
Owen, Roger. State, Power and Politics in the Making of the Modern Middle East, 3era (en anglès). Routledge, 2006. ISBN 0-415-29713-3.
T R McHale, A Prospect of Saudi Arabia, International Affairs Vol. 56 No 4 Autumn 1980 pp622–647
Turchin, P. 2007. Scientific Prediction in Historical Sociology: Ibn Khaldun meets Al Saud. History & Mathematics: Historical Dynamics and Development of Complex Societies. Moscow: KomKniga, 2007. ISBN 5-484-01002-0

Estats de l'Àsia
Afganistan \| Aràbia Saudita \| Armènia² \| Azerbaidjan¹ \| Bahrain \| Bangla Desh \| Bhutan \| Brunei \| Cambodja \| Corea del Nord \| Corea del Sud \| Emirats Àrabs Units \| Filipines \| Geòrgia¹ \| Iemen \| Índia \| Indonèsia \| Iran \| Iraq \| Israel \| Japó \| Jordània \| Kazakhstan¹ \| Kirguizistan \| Kuwait \| Laos \| Líban \| Malàisia \| Maldives \| Mongòlia \| Myanmar \| Nepal \| Oman \| Pakistan \| Qatar \| Rússia¹ \| Singapur \| Síria \| Sri Lanka \| Tadjikistan \| Tailàndia \| Taiwan \| Timor Oriental \| Turkmenistan \| Turquia¹ \| Uzbekistan \| Vietnam \| Xina \| Xipre²
Dependències: Palestina \| Tibet
1. Estat parcialment a Europa. 2. Estat geogràficament a l'Àsia però sovint considerat part d'Europa per raons històriques i culturals.

Lliga Àrab
Algèria \| Aràbia Saudita \| Bahrain \| Comores \| Djibouti \| Egipte \| Emirats Àrabs Units \| Iemen \| Iraq \| Jordània \| Kuwait \| Líban \| Líbia \| Marroc \| Mauritània \| Oman \| Palestina \| Qatar \| Síria \| Somàlia \| Sudan \| Tunísia

Organització de Països Exportadors de Petroli
Angola \| Algèria \| Aràbia Saudita \| Emirats Àrabs Units \| Equador \| Iraq \| Iran \| Indonèsia \| Kuwait \| Líbia \| Nigèria \| Qatar \| Veneçuela \|